01 des. El poema del mes. Bob Dylan. “The times were going to change” (podríem dir)
Acabam aquest any 2016 amb un cantant i poeta d’actualitat que ha estat proposat del
departament d’anglès, de Ciències Social i de Llengües. Se tracta de Bob Dylan,
compositor i cantant estatunidenc, considerat un dels músics més influents i prolífics del
segle XX i guardonat el 2016 amb el Premi Nobel de Literatura «per haver creat una nova
expressió poètica en la gran tradició nord-americana de la cançó».
Guanyador d’11 premis Gramy, d’1 premi Òscar i Premi príncep d’Astúries de les Arts l’any
2007, Bob Dylan va néixer l’any 1941 a Duluth, Minnesota. Des de ben petit, sentí una
atracció especial per la música (als 8 anys ja tocava el piano) i el descobriment d’aquesta
art suposà un canvi en la seva mentalitat. La dècada dels 60 (els anys del moviment
hippie), suposarà una inflexió en la seva vida personal i artística: se canviarà el nom amb
el pseudònim Bob Dylan (el seu nom és Robert Allan Zimmerman), inspirat en el poeta
Dylan Thomas i interessant-se pels moviments dels drets dels treballadors i del discurs
sobre la pau.
Començà la seva carrera com a solista tocant en locals nocturs, amb l’únic
acompanyament de la seva guitarra i la seva harmònica, així com la seva expressiva veu,
que arribarà a convertir-se en la seva marca personal. La seva discografia consta de 36
àlbums gravats en estudis, 10 àlbums en directe, 14 àlbums recopilatoris i una seixantena
de senzills.
Bob Dylan ha aportat a la música rock una dimensió poètica molt rica, emprant metàfores i
figures al·legòriques per descriure el desordre individual i social, a més d’una inventiva
melòdica provinent d’estructures tradicionals com el blues, la balada o les cançons de
treball. Al llarg de la seva carrera, ha experimentat amb tot tipus de ritmes i formes
harmòniques, la qual cosa ha enriquit la seva expressió musical, ha influït en molts altres
intèrprets i compositors i li ha donat una dimensió de cantautor universal.
Hem triat dues cançons seves que creiem que marca una mica el recorregut d’aquest
autor i per la relació que s’estableix entre totes dues: The times they are changin i Things
have changed.
The times they are changing és una cançó de protesta escrita l’any 1963 que reflecteix en
certa manera, segons s’ha considerat des de sempre, la bretxa generacional dels anys
seixanta i la divisió política pròpia de la cultura americana de l’època. Així i tot, per a
Dylan, aquesta cançó no «…és cap declaració. És un sentiment».
Gairebé 40 anys anys més tard, l’any 2001 va sortir Things have changed, on Bob Dylan
combina pessimisme i despreocupació. Sembla que The times they are changing va ser
una simple il·lusió. En aquesta cançó, Dylan ve a dir que les coses han canviat cap a
pitjor, que la gent està boja i que vénen temps adversos («People are crazy and times are
strange»). Davant això, el poeta mostra una despreocupació absoluta perquè « I’m locked
in tight, i’m out of range», que abans se preocupava però ara les coses han canviat («I
used to care, but things have changed») i el pessimisme es palès en gran part dels versos
d’aquesta cançó.
Esperam que les gaudiu.
THE TIMES THEY ARE CHANGING
Come gather around people
Wherever you roam
And admit that the waters
Around you have grown
And accept it that soon
You’ll be drenched to the bone
If your time to you
Is worth savin’
Then you better start swimming
Or you’ll sink like a stone
For the times they are changing
Come writers and critics
Who prophesize with your pen
And keep your eyes wide
The chance won’t come again
And don’t speak too soon
For the wheel’s still in spin
And there’s no telling who
That it’s naming
For the loser now
Will be later to win
For the times they are changing
Come senators, congressmen
Please heed the call
Don’t stand in the doorway
Don’t block up the hall
For he that gets hurt
Will be he who has stalled
There’s a battle outside
And it is raging
It’ll soon shake your windows
And rattle your walls
For the times they are changing
Come mothers and fathers
Throughout the land
And don’t criticize
What you can’t understand
Your sons and your daughters
Are beyond your command
Your old road is
Rapidly aging
Please get out of the new one
If you can’t lend your hand
For the times they are changing
The line it is drawn
The curse it is cast
The slow one now
Will later be fast
As the present now
Will later be past
The order is
Rapidly fading
And the first one now
Will later be last
For the times they are changing
1
THINGS HAVE CHANGED
A worried man with a worried mind
No one in front of me and nothing behind
There’s a woman on my lap and she’s drinking champagne
Got white skin, got assassin’s eyes
I’m looking up into the sapphire tinted skies
I’m well dressed, waiting on the last train
Standing on the gallows with my head in a noose
Any minute now I’m expecting all hell to break loose
People are crazy and times are strange
I’m locked in tight, I’m out of range
I used to care, but things have changed
This place ain’t doing me any good
I’m in the wrong town, I should be in Hollywood
Just for a second there I thought I saw something move
Gonna take dancing lessons do the jitterbug rag
Ain’t no shortcuts, gonna dress in drag
Only a fool in here would think he’s got anything to prove
Lotta water under the bridge, lotta other stuff too
Don’t get up gentlemen, I’m only passing through
People are crazy and times are strange
I’m locked in tight, I’m out of range
I used to care, but things have changed
I’ve been walking forty miles of bad road
If the bible is right, the world will explode
I’ve been trying to get as far away from myself as I can
Some things are too hot to touch
The human mind can only stand so much
You can’t win with a losing hand
Feel like falling in love with the first woman I meet
Putting her in a wheel barrow and wheeling her down the street
People are crazy and times are strange
I’m locked in tight, I’m out of range
I used to care, but things have changed
I hurt easy, I just don’t show it
You can hurt someone and not even know it
The next sixty seconds could be like an eternity
Gonna get lowdown, gonna fly high
All the truth in the world adds up to one big lie
I’m love with a woman who don’t even appeal to me
Mr. Jinx and Miss Lucy, they jumped in the lake
I’m not that eager to make a mistake
People are crazy and times are strange
I’m locked in tight, I’m out of range
I used to care, but things have changed