30 set. Poema del mes d’octubre
Des del Departament de Llengua de Secundària, i des del Projecte de Foment de la lectura, vos convidam a seguir la nostra secció “El poema del mes“, que potser alguns recordareu d’anys anteriors.
En aquest curs 2019-2020 el Tema transversal de l’escola és LA MEDITERRÀNIA: PRESENT I FUTUR. I precisament la nostra secció recollirà poemes d’autors de tota la conca de la Mediterrània.
En un moment en què un autèntic cementeri humà i medi ambiental està assolint la nostra mar, on milers de refugiats deriven sense trobar port per la Mediterrània, és més necessari que mai rescabalar la idea del Mediterrani com un bressol de cultura i de civilització, com un agermanament de tots els pobles del món a través de la paraula, la poesia i la cultura.
Durant cada mes, un poema d’algun poeta de la Mediterrània serà el protagonista de la secció i així, des de l’escola o des d’allà on sigui, segur que trobarem un moment per llegir-lo, assaborir-lo.
Esperam i volem que aquesta secció sigui també, i sobretot, un recurs més per utilitzar a les nostres classes, amb el qual els nostres alumnes, des de la lectura, podran arribar allà on les paraules els portin i reflexionar sobre aquest tresor de llengües i cultures que constitueix la nostra Mar.
Començam aquest mes d’octubre amb un poema de Jean Serra titulat MEDITERRÀNIA.
Jean Serra, El- Biar (Alger), Algèria, 1952, és un poeta, prosista, crític literari, dibuixant i pintor. Fill de pares eivissencs exiliats, és una de les principals veus de la nova poesia escrita a Eivissa durant les darreres dècades; poesia que ell mateix s’ha encarregat de divulgar amb l’antologia Poetes d’Eivissa (1978) i amb el llibre La nostra pròpia veu (1984), elaborat amb Isidor Marí. Compta també amb multitud d’articles, conferències, presentacions i pròlegs. Arran del seu activisme cultural, és guardonat amb la Menció d’Honor Sant Jordi de l’Institut d’Estudis Eivissencs l’any 1994.La seva obra destaca per la perfecció estilística, per l’elegància formal i per la subtilesa en la penetració dels sentiments. En la seva poesia s’observa una línia que va del lirisme íntim, amorós i eròtic, a la reflexió existencial i, en general, a una meditació sobre la condició humana. Els seus primers llibres de poemes són recollits en el volum Estroncar el soroll: 1975-1988 (1996). Autor prolífic, posteriorment ha publicat poemaris com araDes de la quietud (2003), premi Vila de Martorell, o Convocat silenci (2003), premi Vicent Andrés Estellés. Conreador i amant de les arts plàstiques, combina poesia, prosa i dibuix a Més mar i cel i vent que terra (2004). Quant a la prosa, publica diverses obres com Poema al pare (1987), Quadern d’Istanbul (2005) o Punt de cadeneta (2007). És col·laborador habitual en mitjans de comunicació i en revistes culturals amb articles literaris, després recopilats en múltiples volums. A part, destaquen els assaigs Per arribar a ser (1994), A la vora de Villangómez (1995), premi Baladre i Ales que s’obriran a un nou embat (2006).
MEDITERRÀNIA
A Alili Messaoud
Arenosa i fèrtil terra ferida oberta entre la mar i el sol
Límit de la meva memòria
Geografia on la llum esclata
Ègloga de gemecs de goles dessagnant-se
Reclamant auxili, reclamant la pau
Indret on tot acaba i sempre recomença
Algèria al ventre com un dolor com un amor.
