30 abr. Els poemes del mes de maig són dos. En Kico López, mestre d’Educació Física i sotdirector de Primària, no ha pogut triar entre els poemes de Mario Benedetti.
EL POEMA DEL MES D’ABRIL en realitat seran els poemes. En Kico López, mestre d’Educació Física i sotdirector de Primària, ho ha tingut molt mal de fer de triar entre els poemes de Mario Benedetti , autor que li agrada i l’entretén des de fa molt temps, ens diu. Ell mateix ens explica així la seva proposta:
“Ambdós són declaracions d’amor i han tengut el seu protagonisme en diferents moments de la meva relació amb na Marta. El primer és més íntim i el segon un poc més atrevit perquè l’he disfrutat molt amb una versió molt bona que fa el grup de la Gran Orquesta Republicana”.
Del poeta uruguaià Benedetti (1920-2009), direm que pertany a la Generació del 45, i que per la seva implicació política en el desenvolupament del seu país i d’Amèrica del Sud en general, en va patir les conseqüències. La premsa fou un dels mitjans on el poeta hi va fer una feina de divulgació ideològica i cultural imprescindible: redactor i director literari del setmanari Marcha, clausurat pel govern; director de la revista literària Marginalia; articulista habitual dels mitjans de comunicació d’esquerres de les ciutats on va residir al llarg de la seva vida. Participà en el moviment contra el Tractat Militar amb els Estats Units; fundà el 1971 el Movimiento de Independientes 26 de marzo, lligat al Frente Amplio d’esquerres. Tot això fins el moment del cop d’Estat de 1973 que provocà el seu exili, havent renunciat abans al seu càrrec com a director del Departament de Literatura de la Universitat de Montevideo. Va residir com a exiliat a Argentina, Perú, Cuba i fins i tot 10 anys a Espanya, a Palma concretament entre 1980 i 1983. Tornà a Uruguay cap els anys 90 i allà va seguir la seva tasca com a escriptor en el període que ell mateix anomenà de “desexili”.
La tregua, Primavera con una esquina rota, contes, poemes, molts premis i una llarga vida. De l’estil de la seva poesia els dos poemes que en Kico ens ofereix en són una bona mostra.
