01 oct. El poema del mes d’octubre. El llop de mar.
Encetam la nostra secció d’aquest curs amb El llop de mar, una havanera que ens ha enviat N’Aina Ripoll, acompanyada d’aquestes paraules:
“He escollit una havanera perquè cada estiu durant molts anys anàvem un grup d’amics a Calella de Palafrugell i allà, al llarg de la nit, ens reuníem amb la gent del poble i d’altres que venien per escoltar-les i junts cantàvem i fèiem “un cremat”, esdevenint una nit de companyia i màgica a la vegada, també l’he escollida per ser una tradició marinera nostra. I en concret aquesta perquè fuig de la temàtica romàntica de l’amor entre home i dona, com expliquen la majoria, i descriu la relació de l’home i el mar. A més a més, la lletra i la música combinen perfectament per donar un caire melancòlic i bonic a la vegada”.
N’Aina ha viscut en directe l’experiència d’una cantada d’havaneres i la recorda, i en certa forma la vol compartir amb nosaltres. Les havaneres varen arribar a les zones costaneres de la Península des de Cuba, i va ser a Catalunya on més fort hi arrelaren. Justament la Cantada de Calella és una de les més conegudes, la que recorda N’Aina, i és sabut també que el “cremat” del qual ens parla a la seva presentació, és la beguda que acompanya habitualment aquests recitals. Aquí teniu ja El llop de mar, més mariners no podem començar!
EL LLOP DE MAR
Havanera
Amb setanta anys a l’esquena
la pipa sempre a flor de llavi
contemplant la nit serena
vora la mar s’hi passeja un avi.
Tota la vida gronxat per les ones
amb son bastó caminant a l’atzar,
contemplant la nit serena
s’hi passeja un llop de mar.
Quan el temporal i la tramuntana
inflaren les veles d’un vell bergantí,
jo veia aferrat al pal de messana
cridava ben fort: “El mar és per a mi”.
Ara que ja és vell i al vespre no marxa,
ja no va a la pesca, ja no té companys,
només va a passeig i enyora la xarxa,
camina feixuc pel pes de tants anys.
Ramon Carreras