01 gen. El poema del mes de gener. Joc amorós, de Blai Bonet (Notícia actualitzada)
Encetam el nou any amb un poema que ens va enviar la nostra companya, Esperança Bauçà, un poema de Blai Bonet, un poema de la mar , o d’amor, com diu n’Esperança. El seu títol: Joc amorós. El poema ens va arribar en el mes d’octubre, relacionat amb l’actuació de Maria Bellver, qui juntament amb Salvador Queralt, ha musicat el poema, i que presentava la seva feina en un concert en el Teatre Mar i Terra de Palma. En aquell moment, a finals d’octubre, no vàrem poder publicar el poema perquè ens havíem compromès amb les propostes que ens havien arribat abans. Volem compensar ara el desajust temporal; ha arribat el moment de Joc amorós de Blai Bonet. N’Esperança té uns vincles forts amb la família de Maria Bellver, des de fa «mitja vida», i a la pròpia Maria la coneix des de petita i l’estima molt. Ha assistit un parell de vegades a la seva actuació i en destaca «la seva veu i la seva música» , que, afirma, «me produeixen tendresa, dolçor i m’evoquen olors de la infantesa» De Blai Bonet (Santanyí, 1926-1997) ens queda tota la seva obra poètica, la seva casa-museu a Santanyí, i també una novel·la que volem esmentar, per la seva relació amb el tema mariner que ens ocupa enguany: El mar (1958).
Abans del poema us volem dir que ha estat musicat per Silvamara, al seu nou disc que va ser presentat el 31 d’octubre. Just abans de la presentació ens ho explicava així, però no ho vam poder publicar al seu moment:
Estimats, estimades!
La primavera d’hivern és més primavera que hivern, enguany, i a més de tant de sol i tanta mar encara, nosaltres en recollim un fruit molt especial, gestat justament amb nou mesos de feina de pre-estudi, d’estudi i de post-estudi… el nostre primer disc ja és una realitat! I us l’oferim a vosaltres, perquè el colliu (acolliu) com les arboces, les magranes o els ginjols, si voleu! I perquè endolceixi i faci caliu als vostres caus i als vostres cors quan arribi l’hivern de veres, que arribarà…!
Benvinguts tots els que volgueu venir a l’especial concert de presentació que farem per celebrar i compartir aquesta aventura! Perquè creixi i perquè seguim creixent tu, jo, nosaltres, tots cantant la vida, el camí, l’amor, els amics, la lluita, les nits, els mons…!
I gràcies!
www.silvamara.eu/escolta
JOC AMORÓS
El mar canta, lila, lila.
Malves verdes, les penyes escoltant.
– Què me dius, mar lila, lila?
– Penya malva, penya verda, què em diràs?
– Jo et diré, mar lila, lila,
que em perdonis si som muda pel teu cant,
que les penyes som creades per mirar-te
i sofrir, amorosides, ton palpar.
Corre envant, mar lila, lila,
corre enrera, lilejant…
i et diré, mar lila, lila, que si passes
tan sovint per ma gorja tos rulls blaus,
que de cap em tiraré dins els teus braços,
i la penya no hi serà,
que la penya serà lila,
lila, lila, com la mar…
Blai BONET. Entre el coral i l’espiga(1952).