Declaració de la UIB sobre el sistema de Tractament Integrat de Llengües (TIL)

25 set. Declaració de la UIB sobre el sistema de Tractament Integrat de Llengües (TIL)

Recordem que  tant les autoritats acadèmiques en Lingüística com les autoritats en Educació:
Reunits dia 11 de setembre de 2013, al rectorat de la Universitat de les Illes Balears, els representants dels departaments i facultats amb competències en llengües i en educació, en relació al Decret llei 5/2013, de 6 de setembre, pel qual s’adopten determinades mesures urgents en relació amb la implantació, per al curs 2013-2014, del sistema de tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears, consideren que:

1. El model actual d’atenció a les llengües a les escoles de les Balears s’havia anat implantant al llarg de més de tres dècades, amb la col·laboració de molts professionals de l’ensenyament, el suport de programes de formació del professorat, d’avaluacions periòdiques i d’equips especialitzats. A més, gaudia d’un ampli consens entre la societat i la comunitat educativa. Totes les avaluacions de què es disposa demostren que aquest model (que, com tot, es pot millorar de manera gradual)  aconseguia que els escolars acabassin l’educació obligatòria havent assolit nivells acceptables de domini de les dues llengües oficials. A més, el model que s’aplicava, i que ara es vol substituir, contribuïa a la cohesió social i a la formació d’una societat on podia garantir-se la llibertat d’ús de les dues llengües oficials.
2. Constatam que existeix precipitació en la introducció del Tractament Integrat de Llengües als centres educatius i que no hi ha garanties que la formació dels professors sigui l’adequada, i observam la manca de consens entre l’administració i la comunitat educativa que l’ha d’aplicar. Hi ha evidències que demostren que un elevat nivell de consens és una de les condicions bàsiques per aconseguir l’èxit de les reformes educatives.
3. Compartim la necessitat de millorar les capacitats dels nostres escolars en les llengües oficials, en l’anglès i, també,  en altres llengües. Creim que, amb bons mètodes, fer-ho no dificulta l’objectiu prioritari de la normalització de la llengua catalana. Aquests objectius s’han d’aconseguir progressivament i amb actuacions fonamentades en principis pedagògics contrastats i amb el suport d’equips especialitzats, avaluacions periòdiques, professorat format i amb consens i participació de la comunitat educativa.
4. La UIB com a màxima institució acadèmica i que té la funció consultiva en qüestions relacionades amb la llengua catalana, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia, s’ofereix a l’administració i a la comunitat educativa per aportar els estudis que calguin per millorar els objectius educatius i, en especial, els relacionats amb el coneixement de les llengües. De fet, un equip d’especialistes de la UIB ja ha començat les tasques d’elaboració d’un llibre blanc sobre llengües i educació a les Illes Balears, un procés que no conclourà sense consultar tots els sectors socials implicats. També s’ofereix per impulsar instruments que puguin afavorir el consens social i l’intercanvi de parers entre l’administració i els membres de la comunitat educativa. De la mateixa manera que la Universitat de les Illes Balears ha organitzat al llarg de dècades el sistema de capacitació dels professors en les llengües oficials, pot ara col·laborar també en la formació del professorat en la llengua anglesa.