06 gen. EL POEMA DEL MES. EL POETA QUE ENS ACOMPANYARÀ DURANT EL MES DE GENER SERÀ BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL (Palma 1913- Montseny, Osona, 1938).
EL POEMA DEL MES COMENÇA L’ANY 2013 AMB UNA MICA DE RETARD, AMB LA INTENCIÓ DE COINCIDIR AMB EL DIA DEL RETORN A LES AULES. EL POETA QUE ENS ACOMPANYARÀ DURANT EL MES DE GENER SERÀ BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL (Palma 1913- Montseny, Osona, 1938).
El motiu de la nostra decisió ha estat un: enguany es commemora el Centenari d’aquest poeta mallorquí, palmesà, nascut el 1913 i mort justament el mes de gener de 1938. El Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB, l’Obra Cultural Balear i la delegació de Palma de l’Institut d’Estudis Catalans han constituït una plataforma cívica per commemorar el centenari del naixement del poeta. La intenció primera d’aquestes institucions és la de difondre l’obra de Rosselló-Pòrcel. I nosaltres, des de la nostra secció, ens hi volem sumar a l’homenatge al poeta.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel es va interessar per la literatura motivat per Gabriel Alomar, que va ser professor seu a l’Institut i el va animar a col·laborar en la premsa local. Va estudiar llavors a Barcelona, Filosofia i Lletres. A la universitat va fer dos amics, dos homes destacats en el món literari : Carles Riba, i Salvador Espriu. L’any 1933 va participar d’un creuer pel Mediterrani amb el grup d’universitaris que va determinar molts dels seus poemes. Va viure un temps a Madrid per preparar el doctorat i quan va començar la Guerra Civil espanyola va tornar a Barcelona, va haver d’incorporar-se a l’exèrcit i va morir d’una sobtada tuberculosi a un sanatori al Montseny el gener de 1938, abans d’acabar la guerra.
A més d’escriure poemes (Nou poemes, Quadern de sonets, Imitació del foc) , va participar en tasques culturals, i va traduir del francès i del llatí. Alguns cantants han musicat i interpretat els seus poemes. I es considera un autor de l’anomenada “generació sacrificada”, amb forta influència en els autors joves de de la generació de la guerra civil. S’autoanomenava “català de Mallorca”.
El poema que hem seleccionat pertany al seu llibre Imitació del foc (1937), escrit poc abans de morir i en plena guerra. Es tracta del poema A Mallorca, durant la Guerra Civil, del qual en destaquen els tan citats dos versos finals.
Fins el febrer.
Departament de Llengua de Secundària.
A MALLORCA, DURANT LA GUERRA CIVIL
Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s’hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintandes de capvespre.
Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.