01 abr. El poema del mes d’abril. “La sirena”, Joan Alcover. Projecte de foment de la lectura.
Un clàssic de les lletres catalanes a la nostra secció, per aquest mes d’abril: Joan Alcover (1854-1926).
Catalina Oliver, Secretària del centre, ens ha enviat aquest poema, ben representatiu de la temàtica marinera d’enguany. A Na Catalina li agrada aquest poema, La Sirena, perquè “té tot allò que als mallorquins ens ve al cap quan pensam en la mar: les roques, una cala, l’olor a pi, sortir a pescar i l’aigua transparent”. A més, Na Catalina el considera un poema per a totes les edats, d’aquests que transmeten “passió i forts sentiments”, molt apropiats per a un primer contacte amb la poesia.
El poema pertany al llibre “Cap al tard”, de 1909.
LA SIRENA
Jo sé una cala profunda
on habita el vell marí,
el rocam que la circumda
perfuma l’olor de pi.
El pescador solitari
s’asseu damunt el penyal,
i amb ulls de visionari
mira l’aigua del fondal.
En la cala moradenca
l’ombra d’horabaixa creix,
i el cristall només se trenca
si a flor d’aigua surt un peix.
La calor de l’estiuada
és febre de voluptat
sota la pell bronzejada
del pescador ensonyat.
L’atrau l’ona que tremola;
desnua el cos indolent,
i se tira dins la gola
de l’antre fosforescent.
S’espolsa, braceja i xala
amarant-se de frescor…
De sobte, veu en la cala
una estranya lluentor.
És l’escata d’una cua
que la mar torna a engolir;
llavors d’una dona nua
veu el bust alabastrí.
A flor d’aigua el pit rosseja,
se bada el llavi vermell,
i perles de llum goteja
la negror de son cabell.
Ell l’encalça, l’abraona
i besa son llavi humit;
ella un instant s’abandona,
amb el cos mig adormit.
Mes la cua que esgarrapa
es revincla i tiny de sang
el pescador: i s’escapa
la sirena del cos blanc.
Que passeu unes bones festes i fins aviat.
Departament de Llengua.