01 juny EL POEMA DEL MES DE JUNY. Konstantinos Kavafis. ÍTACA
Projecte de foment de la lectura.
Si hi va haver i hi ha una cultura i un poble mediterranis per excel·lència, aquesta cultura és la cultura grega, i el poble és el poble grec. I grec era el poeta Konstantinos Kavafis (1863-1933), amb el qual volem tancar aquest curs 2014-2015 dedicat a la Mar. En realitat, Kavafis va néixer a Alexandria, Egipte, i allà hi va morir també, però va ser un poeta grec, i avui representa la llengua grega moderna del segle XX.
Dels 154 poemes que va deixar acabats, Ítaca serà el poema que ens acompanyarà en aquest mes de juny, i també durant els mesos d’estiu, fins que comenci un nou curs, el setembre. Ítaca, perquè és un poema emblemàtic, és en ell mateix la mar, la Mediterrània, i perquè simbolitza el viatge de la vida. La referència al retorn d’Odysseus al seu regne d’Ítaca, i el seu recorregut per la Mediterrània carregat d’experiències, es pot interpretar també com el recorregut vital de cadascun de nosaltres: amb lestrígons i cíclops, però també amb matinades d’estiu, i mercats i delicats perfums, sense forçar el viatge, i que duri molts anys…
L’excel·lent traducció d’un altre poeta, Carles Riba, musicada per Lluís LLach, és la que utilitzem en la nostra edició.
ÍTACA
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l’aïrat Posidó, no te n’esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una
emoció escollida
et toca l’esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.
Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d’estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.
Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca.
Ítaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.
Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.
K.Kavafis.
Que tingueu un bon final de curs i unes bones vacances. Fins el setembre.
DEPARTAMENT DE LLENGUA.
Curs 2014-2015.