01 set. EL POEMA DEL MES. INAUGURACIÓ DEL CURS 2011-2012. Joan Margarit. En un petit port.
Un curs més, des del Departament de Llengua de Secundària, continuem amb aquesta secció que enguany es proposa un canvi. El primer curs que es va obrir la secció, seleccionàrem poemes de poetes de les darreres dècades de les nostres Illes, i en el segon curs ens dedicàrem a commemorar efemèrides i a retre homenatge a poetes i poetesses protagonistes de premis i altres esdeveniments literaris. És a dir, fins ara la selecció dels poemes que heu pogut llegir mes a mes, responien a criteris particulars dels responsables del Projecte de Foment de la Lectura del nostre departament; enguany volem que sigui tot el Claustre del nostre centre i també tota l’Assemblea, qui puguin participar en aquesta secció.
Per començar el curs, EL POEMA DEL MES DE SETEMBRE encara ha estat seleccionat des del departament. Serà a partir de l’octubre quan podrem presentar-vos cada poema amb la informació pertinent sobre qui ens l’envia i si podem també amb algun comentari sobre les raons personals de la seva tria. Segur que tot plegat serà enriquidor pels lectors habituals de la nostra secció.
JOAN MARGARIT (Sanaüja, Lleida, 1938), inaugura el Curs 2011-2012, perquè és un bon poeta i perquè el poema seleccionat ens parla d’un port a l’hivern, i l’estiu s’acaba. Però el poema ens parla de molt més que això, ja ho veureu. Com només podem publicar un poema per mes, segons la denominació de la secció, he volgut també afegir-ne a la presentació un altre de curtet, que no he volgut que us perdéssiu, aquest sí, sobre l’acabament de l’estiu, més bé d’una manera de passar l’estiu. Pertany al seu llibre No era lluny ni difícil i es diu,
TANCANT L’APARTAMENT DE LA PLATJA
Ja està net i endreçat.
Els armaris tancats, com les
finestres.
No ens hem descuidat res
damunt dels mobles.
El dormitori amb el llit fet,
la tauleta de nit amb el retrat
de la noia amb els ulls
il·luminats
per un somriure.
Tot l’hivern sola i escoltant el
mar.
Sobre el poeta: va néixer en plena Guerra Civil Espanyola. És arquitecte de professió, amb estudi privat, i també catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Es va donar a conèixer en els anys 60 del segle XX com a poeta en castellà i a partir de 1980 inicia la seva obra poètica en català, amb llibres com Mar d’hivern, Llum de pluja, Edat Roja, Els motius del llop i Aiguaforts. A partir de 1999, publicà en edició bilingüe la seva Poesia amorosa completa, i també Joana, en memòria de la seva filla, morta als 30 anys. El 2008 va ser guardonat amb el Premio Nacional de Poesía, amb el Rosalía de Castro i amb el de Poesia de Catalunya.
I ara si, el nostre poema del mes de setembre.
EN UN PETIT PORT
El mar d’hivern, quan bufa
tramuntana,
entra i colpeja amb força els
pantalans.
Abandonat per barques i velers,
el port està envoltat pel tro de
les onades.
Veient el mar entrant per la
bocana,
fuetejant aquests amarradors,
sento la calma que els
desastres,
quan ja han passat, ens deixen.
Feliç perquè la meva vida avui
és un petit i inútil port d’hivern,
m’alço el coll de l’abric, enfonso
els punys
a les butxaques, ploro d’alegria
i el vent de cara em va assecant
les llàgrimes.
(Del llibre, Misteriosament feliç)