31 març Fixa’t que sona: Cole Porter
Una nova proposta floreix de les mans d’en Rafel Fiol, professor de llengua de secundària, molt íntima i personal. En temps de confinament, vos proposam una audició tranquil·la d’aquestes petites meravelles auditives.
Cole Porter, conegut com un dels pares del Jazz, va ser un famós compositor americà. Nascut a Indiana, l’any 1891 en el si d’una família benestant, va començar a tocar el piano als 6 anys i el violí als 11. Va estudiar Dret a la Universitat de Yale, tot i que la seva autèntica vocació va ser la música.
Va viure entre Broadway, Hollywood, París i Venècia, i es va convertir en un personatge fonamental que canviaria la música a nivell mundial. Forma part com un dels autors del Great American Songbook (Gran cançoner americà) i es caracteritza per les seves lletres sofisticades, amb unes rimes intel·ligents i unes formes complexes.
Cinquanta anys després de la seva mort, les cançons de Porter no han deixat de sonar i fins i tot arreu del món trobam intèrprets que les han cantat o n’han fet versions.
Amb aquestes cançons volem retre un homenatge a aquest compositor que va morir fa 56 anys (a l’octubre de 1964) i que sobreviu a la memòria popular gràcies al seu llegat musical.
- Let’s do it. Aquesta és una de les cançons més conegudes de Cole Porter. Va ser escrita l’any 1928 pel seu primer èxit teatral a París. Se tracta d’una cançó sarcàstica i divertida que convida a parlar obertament del sexe en un moment en què el puritanisme nortamericà veia com una amenaça qualsevol referència sexual. En una primera versió, Porter va fer referència a les nacionalitats japoneses i alemanyes en la lletra, però veient que podria considerar-se políticament incorrecte, va decidir utilitzar animals (abelles, cuques, mamífers…) com a personatges de la cançó. La cançó ha estat versionada per nombrosos artistes com Ella Fitzgerald, Conal Fowkes o Alanisse Morrisette.
- You are the top. Juntar en una mateixa cançó un sonet de Shakespeare, Mickey Mouse, el Colisseu o la Mona Lisa com a part d’un diàleg entre una parella que s’afalaga mútuament, és molt més que singular. Porter la va escriure per Boris Kochno, el seu amant, i se diu que quan Porter la interpretava en contextos més íntims aquesta cançó amb alusions sexuals amagades, canviava les lletres per referències més pujades de to, demostrant el veritable geni del doble sentit que era aquest compositor. Destacam les versions que en feren Cary Grant i Ginny Dimms en la pel·lícula Night and Day o la versió de Dagoll Dagom per al musical T’odio, amor meu, que interpreten Òscar Mas i Victòria Pagès.
- Love for sale. Aquesta cançó va ser vetada de la ràdio en considerar que era «de mal gust i que atemptava contra els valors nortamericans». Se tracta d’un tema que il·lustra la vida d’una prostituta que ven el seu amor com a mercaderia des dels 13 anys. Billie Holiday, la veu trista del jazz, va fer una interpretació magistral que gela la sang. I la gran Aretha Franklin també la va versionar.
- I’ve got you under my skin. Cançó composta l’any 1936, va ser presentada en el musical de la Metro Goldwin Mayer Born to dance, i fou interpretada per Virginia Bruce. Va ser nominada al premi Òscar a la millor cançó original d’aquest any i amb el temps se va convertir en una cançó insignia de Frank Sinatra. Ha estat versionada per nombrosos artistes de pop i jazz. En volem destacar la cançó de Sinatra, així com també la que va fer Carme Cuesta per Dagoll Dagom.
- Just one of those things. Cole Porter va escriure aquesta cançó l’any 1935 per al musical Jubilee. Mentre estava visitant la granja d’un amic a Ohio amb el llibretista del Jubilee, Moss Hart, aquest va esmentar que el segon acte de l’obra, requeria una cançó addicional i Porter va tenir «Just One of these things» completa al matí següent. Hem seleccionat la versió de Nat King Cole (un altre geni del jazz) i el número final de t’Odio amor meu.