12 febr. Fixa’t que sona: Jazz i cinema
En Joan Servera, professor de la casa, ens proposa una playlist molt íntima i personal, músiques de jazz que l’ajuden a passar el dia a dia. Gràcies Joan per la teva gran aportació!!
El jazz és un estil musical que ha estat relacionat amb el cinema des dels seus inicis, no de bades El cantant de jazz (1927) va ser la primera pel·lícula comercial en què es va enregistrar imatge i so de forma sincronitzada.
El món del jazz ha estat emprat com a tema central d’un gran nombre de pel·lícules en què, òbviament, la música n’era una part important. No obstant això, també ha sigut freqüent la inclusió de música d’aquest gènere i dels seus nombrosos subgèneres: swing, bebop, jazz llatí etc. en pel·lícules de qualsevol altra temàtica.
Una de les característiques destacades del jazz és la importància que es dona a la improvisació. Així doncs, un tema de jazz no solament es creat pel seu compositor sinó que en cada interpretació pot convertir-se en una peça única i diferenciada.
Vet aquí un exemple d’alguns temes de jazz i swing emprats en el cinema:
Take Five (1959, The Dave Brubeck Quartet)
Tema composat el 1959 per Paul Desmond aleshores saxofonista de The Dave Brubeck Quartet.
Ha estat utilitzat en varies pel·lícules: ‘Pleasantville’, Misteriós Assassinat a Manhattan, Poderosa Afrodita i Constantine. També ha estat inclòs en nombroses sèries televisives: ‘Fringe’, Els Soprano, L’Ala Oest de la Casa Blanca, Els Simpson…
Minor Swing (1937, Django Reinhardt i Stéphane Grappelli)
Tema composat el 1937 per Django Reinhardt i Stéphane Grappelli quan ambdós pertanyien al ‘The Quintet of the Hot Club of France’.
Ha estat utilitzat en pel·lícules com ‘Arizona Dream’, ‘Chocolat’, Lucien, Lacombe, Django i ‘The Matrix’ entre d’altres.
The Pink Panther Theme (1963, Henry Mancini)
És un dels temes composats per Henry Mancini per formar part de la banda sonora de la pel·lícula ‘The Pink Panther’ (1963). El tema va esdevenir immediatament d’una gran popularitat i va ser emprat en les 9 seqüeles de la pel·lícula, en dos ‘remakes’ i en la versió animada (‘The Pink Panther’s Show’) que va gaudir també de gran èxit arreu del món.
A més de en les pel·lícules esmentades, ha estat també emprada en: Els àngels de Charlie i Digue’m Peter.
Sing sing sing (1936, Louis Prima)
Tema composat el 1936 per Louis Prima i popularitzat a partir del 1937 per Benny Goodman. Ha esta emprat, entre moltes d’altres, en les pel·lícules: ‘Holliwood Hotel’, ‘Big bussines’, ‘New York Stories’, ‘Below’, ‘Swing Girls’ etc. I també en sèries de TV com: Els Soprano, ‘Dead to me’, Els Simpsons…
It Don’t Mean a Thing (1931, Duke Ellington)
Tema composat per Duke Ellington el 1931 que podem escoltar en la versió d’un altre dels grans compositors i intèrprets del jazz; Count Basie.
El tema ha estat utilitzat per Wooddy Allen en la pel·lícula ‘Sweet and Lowdown’
Mo’ Better Blues (1990, Bill Lee)
Bill Lee va composar aquest tema inclòs en la banda sonora de la pel·lícula del mateix títol i dirigida per seu fill Spike Lee.
In the Mood (1941, Glenn Miller Orchestra)
Quant a la seva composició original hi ha hagut gran controvèrsia i alguna disputa sobre els drets d’autor. El que sembla clar és que Glenn Miller comprà els drets el 1939 i l’arranjà per a big band en la forma en què avui coneixem aquest tema.
Ha estat emprada en moltíssimes pel·lícules i sèries de TV com per exemple:
‘Sun Valley Serenade’, ‘Dies de Ràdio’, ‘194’1, ‘Cor Salvatge’, ‘The Philadelphia Experiment’, ‘The Golden Girls’, ‘The Simpsons’, ‘Beverly Hills’, ‘Doctor Who’…