16 oct. Homenatge a Dario Fo
Ahir, dia 13 d’octubre de 2016, moria Dario Fo, escriptor, director de teatre i ac
tor italià guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1997 i un dels dramaturgs més coneguts del segle XX.
Nascut a Itàlia l’any 1926, a la regió de Llombardia, es va traslladar amb la seva família a Milà quan tenia 14 anys. Allà, comença a estudiar arquitectura, però per culpa de la Segona Guerra Mundial, es veu obligat a deixar els estudis i comença a desenvolupar un suport a la resistència antifeixista. Finalment, però, es veu obligat a exiliar-se cap a Suïssa amb la seva família. Un cop acabada la guerra, continua els estudis i comença a interessar-se pel teatre.
L’any 1950 s’inicia com a actor i conrea la sàtira en programes de ràdio i televisió. Tres anys més tard, funda un grup de teatre amb Franco Parenti i Giustino Durano, on criticaven els interessos dels poderosos per mitjà de la sàtira. Però la censura va obligar a dissoldre aquest grup i Dario Fo va continuar escrivint tot sol.
La seva obra dramàtica utilitza recursos i tòpics de la Commedia dell’arte per fer crítica social i política. Utilitza la trapelleria, la mofa i altres mètodes còmics i satírics del teatre popular italià de tota la vida, revestint-lo d’una particular subtilesa còmica. Sovint, hi és present el clàssic personatge del “boig”, que ja feia servir Shakespeare per a, escudat en la seva bogeria, poder expressar les veritats que considera que d’una altra manera no podrien ser dites.
Per a Dario Fo, sempre serà necessari fer política en el teatre i per a ell, tot el gran teatre que ha arribat a l’actualitat, incloent-hi el teatre grec,Shakespears i Molière, conté sempre un discurs polític i social i, sempre pren partit.
La seva obra més presentada, Mort accidental d’un anarquista, està catalogada com un exemple clàssic de teatre explícitament polític.
La seva postura sempre va ser fidel a la dignificació de les classes més desafavorides. De fet, l’any 1997 se li va atorgar el premi Nobel de Literatura perquè, seguint la tradició dels bufons medievals, sempre va mantenir la dignitat dels oprimits.
Amb els alumnes de Secundària, hem preparat uns cartells amb els pensaments de l’autor, tan satíricament actuals, que ens dóna compte de la universalitat d’aquest genial dramaturg.
Vos convidam a llegir les seves paraules, que podeu trobar a dos espais diferents: devora les aules de 4t i al passadís de Secundària. És el nostre senzill homenatge.
Departament de Llengua.
dario-fo