L’aroma que em transporta a tu. Padrins i padrines, Benvinguts de nou!

El passat dimecres, 15 de juny de 2022, vam celebrar la festa dels padrins i padrines. Aquest projecte, instaurat des de fa anys a l’escola, ha tornat amb tota la seva essència recuperant la presencialitat dels avis i les àvies. Donar importància a la relació entre els infants i les seves famílies i, en especial, amb les padrines i els padrins que representen l’entramat històric que els precedeix ha estat un dels nostres objectius. Un suport que aporta força i identitat a les seves vides tant directament com a través dels pares i les mares. Som conscients dels diferents models de família que existeixen avui en dia i per això hem intentat ser respectuoses acompanyant els alumnes i les seves famílies per construir plegades aquest projecte seguint les seves orientacions.

Enguany hem volgut relacionar aquest projecte amb la gastronomia perquè… qui no recorda aquelles croquetes o sopeta que ens preparen els padrins i les padrines? Sovint els moments d’unió familiar estan envoltats d’algun àpat que serveix d’excusa per crear vincle i queden impregnats en un record que perdura en el temps. Per aquest motiu el títol de l’exposició ha estat: L’aroma que em transporta a tu. Reproduir amb plastilina les receptes dels padrins i padrines materns i paterns ha estat tota una experiència i per això vam decidir anomenar a aquesta part: «L’aroma de la meva llar». I recollir aquestes receptes en un llibre anomenat: «Les receptes de les padrines i els padrins» per donar importància i tenir un record del que hem estat capaços de construir junts.

Per altra banda, també ens va sorgir la necessitat de representar, d’alguna manera, aquells padrins i padrines que ja no eren entre nosaltres o que vivien enfora i no els podíem veure habitualment. Llavors el projecte va fer un gir i va sorgir la idea de representar-los amb un objecte que ens transportés fins a ell o ella. Per exemple, si el padrí ha estat sempre excursionista, una brúixula. O la padrina sap cosir molt bé, un didal. O tenim un padrí que és un gran cuiner, una cullera amb la que remena. O una padrina hortelana, una xapeta per llevar les males herbes. O uns guants de cuir de la padrina motorista. D’aquí el museu de remembrança: objectes que ens connecten.

Per l’altra, vam treballar l’autoretrat amb la tècnica del carbonet que, juntament amb el nom i la data de naixement ens va servir per recordar el dia que els nostres alumnes varen néixer i van fer tant feliços als padrins i les padrines que dia 15 ens visitàvem. I en aquesta part l’anomenàrem: «El dia que ens vàrem convertir en els vostres nets i netes».

Un altre aspecte que interessava molt als alumnes era explicar als seus padrins què els agradava fer quan anaven a casa seva o quant significaven per ells i elles. Alguns fins i tot intenten explicar qui són els padrins i les padrines. En el següent vídeo ho podreu visualitzar: