01 oct. Poema del mes. Octubre 2016. “Veles e vents”, d’Ausiàs March. Musicat per Raimon
Des del Departament de Llengua de Secundària, i des del Projecte de Foment de la lectura, vos convidam a seguir la nostra secció “El poema del mes“, que potser alguns recordareu d’anys anteriors.
En aquest curs 2016-2017, el Tema transversal de l’escola és LA MÚSICA, per això hem pensat que la nostra secció recollirà poemes que hagin estat musicats. Durant un mes, un poema serà el protagonista de la secció, i així, des de l’escola o des d’allà on sigui, segur que trobarem un moment per llegir-lo i escoltar la cançó.
La selecció del poema de cada mes es farà amb la participació del membres de l’Assemblea i del Claustre del centre, als qui hem convidat a enviar una cançó d’un poema que els agradi especialment i que vulguin compartir amb tota la comunitat educativa.
Esperam i volem que aquesta secció sigui també,i sobretot, un recurs més per utilitzar a les nostres classes, amb el qual els nostres alumnes, des de la lectura, podran arribar allà on les paraules els portin
Començam aquest mes d’octubre amb un clàssic de les nostres lletres: Veles e vents d’Ausiàs March i la formidable versió que en va fer un dels cantautors més emblemàtics de la nostra cultura, Raimon.
VELES E VENTS
Veles e vents, és un poema d’Ausiàs March que relata la història d’un viatge que fa el protagonista a la recerca de l’estimada. L’autor l’estima, però dubte constantment de si aquest amor és correspost. En el trajecte corre grans perills i demana ajuda als vents per arribar a bon port. Més enllà d’aquesta interpretació, també significa l’amor i la invocació als vents provinents de terres on regna la cultura (com el xaloc o el llevant), la civilitat (lo grec i lo migjorn) o la catalanitat (el vent tramuntanal). Amb tot, l’autor sent que la relació que manté amb la seva estimada és com un joc d’atzar i per això pretén comparar-la amb un joc de daus i fer referència a la incertesa que sempre hi ha en el futur.
Aquest poema es compon del decasíl·lab clàssic català, també anomenat ausiasmarquià, amb una estructura de 4+6 versos d’art major i amb rima consonant.
Va ser musicat per Raimon a l’any 1970, en un disc senzill, de manera que amb aquesta cançó va encetar la seva primera musicalització d’Ausiàs March (Ha arribat a musicar prop de 10 poemes del poeta medieval).
Esperam que vos agradi.
Veles e vents
Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar:
mestre i ponent contra d’ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l’estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nudrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.
Jo tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul·lats,
mas jo no creu que mon voler sobrats
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car, nós vivint, no creu se pusca fer:
aprés ma mort, d’amar perdau poder
e sia tost en ira convertit.
E jo forçat d’aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.
Oh Déu! per què terme no hi ha en amor,
car prop d’aquell jo em trobara tot sol?
Vostre voler sabera quant me vol,
tement, fiant de tot l’avenidor!
Amor, de vós, jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me’n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé