02 maig Crònica de l’acompanyament del professor Joan Galmés
El passat 15 d’abril, el professor Joan Galmés acompanyà a l’alumne Miguel Monteiro de l’escola Es Liceu i un altre alumne del col·legi CIDE a realitzar les seves estades d’Erasmus de 5 setmanes. A continuació podeu llegir la crònica d’en Joan:
Diumenge 15 d’abril
A les 8 del matí, amb més son que energia, ens trobarem a l’aeroport amb l’alumne d’Es Liceu Miguel Monteiro i un altre alumne, Miquel (no recordo el seu cognom) del CIDE. Tots tres vam ser molt puntuals, així que no hi hagué cap problema per agafar l’avió de les 10.10 en direcció Hèlsinki.
I què passa quan vas bé de temps? Retard. Però com que l’inici sempre és molt engrescador, no vam donar-li més voltes i vam aprofitar aquesta hora i mitja de retard per coneixe’ns una mica millor. A l’alumne Miguel Monteiro ja el coneixia del Cicle Formatiu de Grau Mitja de Sistemes Informàtics i Xarxes d’Es Liceu, però a l’altre alumne, també Miquel, no el coneixia i vam aprofitar per contar-nos una mica la nostra vida i fer-nos la típica foto de rigor.
Més d’una hora i mitja després de l’horari habitual, a la fi embarcàrem cap a Hèlsinki. Després de 4 hores de viatge vam arribar a les 17.30 (hora local de Finlàndia). Allà vam agafar un bus cap a Turku i directe cap allà.
Damunt les 20.30 del vespre vam arribar (a la fi!) a Turku i el primer que vam fer va ser anar a buscar l’hotel dels alumnes. He de dir que ja havia visitat aquest hotel i que enguany, com a grata sorpresa, l’hotel havia ampliat la seva capacitat i havia comprat uns apartaments a les afores que estaven molt bé.
Després de comprovar que deixava els alumnes en bones mans i que el seu apartament era més de l’esperat, vaig anar cap al meu hotel per acabar un dia de viatge esgotador.
Dilluns 16 d’abril
A les 10 del matí ens reunírem els alumnes i jo amb la professora de l’institut de FP d’informàtica i electrònica Marianna. Aquí aprofitàrem per conèixer l’escola i també per signar els documents d’Erasmus pertinents.
Impressora 3D per imprimir objectes els alumnes
Marianna ensenyat-me a netejar un cable de fibra òptica
Resultat de la neteja: encara és brut!
El capvespre, Marianna ens portà a veure la darrera adquisició de l’institut: HAVIEN LLOGAT UN VAIXELL! Aquest vaixell serveix per fer pràctiques de cara al món real i aprofitar-lo com hotel real. Aquí tot ha estat muntat pels alumnes, des del servei de restauració a la implantació d’Internet.
Després de quedar-nos astorats amb l’adquisició i veure’l per dintre, Marianna ens contà que el vaixell ja és completament operatiu i que es pot reservar per portals com per exemple, la pàgina “Booking”. L’hotel es diu “Bore”.
Finalment, també vam visitar l’empresa on els alumnes farien pràctiques i començarien el dia següent. Aquesta empresa (impossible de recordar el nom), es dedica a fer creacions amb làser, crear peces de metal·lúrgia i com a part informàtica (la part que ens interessava) estaven desenvolupant un IoT (Internet of Things) general i global per a qualsevol màquina.
Una vegada acabada la visita, ja vam anar cadascú al seu hotel i vam sopar separats ja que malauradament, estàvem a 3 kms separats.
Així, ens vam despedir, no abans quedant per l’encontre amb l’empresa el dia següent.
Dimarts 17 d’abril
El dimarts 17 ens reunírem amb Petri, el responsable dels dos alumnes les pròximes 5 setmanes. Petri i un altre senyor, ens van fer una presentació audiovisual de l’empresa i ens van explicar a què es dedicava l’empresa i quina era la seva finalitat. A continuació, ens van mostrar el lloc de feina dels alumnes, així com també les tasques que desenvoluparien.
En aquest moment, i després d’haver signat els acords que ens quedaven per signar de part de l’empresa, vaig deixar els alumnes treballant i jo em vaig despedir i per aprofitar el capvespre del dimarts per fer una mica de turisme i anar al castell de Turku.
Després d’anar al castell i d’estar tot el dia amunt i avall, i encara que estava rebentat, vaig anar a sopar amb els alumnes ja que era el meu darrer vespre a Turku i volia despedir-me d’ells així com toca: brindant amb una cervesa finesa!
Dimecres 18 d’abril
Del dimecres no cal dir massa cosa. El matí em vaig llevar a les 8 del matí per agafar el bus de les 9.30 i ser d’hora a l’aeroport ja que el meu vol partia a les 13.40. Quatre hores de vol després, i després d’una hora de cotxe inclosa, dimecres a vespre ja era a ca meva amb la tranquil·litat de deixar els alumnes a un bon allotjament, a una bona empresa, i amb un bon institut que vetlla pel seu bennestar.
FINS AVIAT MIQUELS! GAUDIU D’AQUESTS DIES QUE US QUEDEN PER TURKU!