07 març DECLARACIÓ DE L’ALIANÇA COOPERATIVA INTERNACIONAL PER AL DIA INTERNACIONAL DE LA DONA 2018
Ara és el moment:
Les activistes rurals i urbanes transformen la vida de les dones
L’activisme en favor dels drets de la dona i de l’equitat de gènere és part de la història del nostre moviment cooperatiu.
La famosa Societat Cooperativa Equitativa dels Pioners de Rochdale a Anglaterra, líder del cooperativisme modern, va ser també pionera en la seva època, permetent des del principi que homes i dones fossin membres d’aquesta organització.
En aquest grup es reconeix especialment el paper d’una dona activista, que va obrir les portes per transformar la vida de moltes dones: la teixidora Eliza Brierley. En el mes de març de 1846 Eliza es va mobilitzar per convertir-se en membre de ple dret de la Cooperativa, en un temps en què les dones eren “propietat” del seu pare o espòs, no tenien drets legals ni civils i eren excloses de la participació econòmica igualitària en la societat.
Avui, encara que són molts els assoliments aconseguits en la defensa dels drets de les dones, la història no ha reconegut els esforços i encara deixo és llarg el camí per recórrer. Des del cooperativisme hem de seguir treballant per empoderar les dones i fer que les seves veus siguin escoltades.
Per això aquest any la ACI es suma una vegada més a la commemoració del Dia Internacional de la Dona, promogut per les Nacions Unides, conscients que aquest és el moment d’escoltar de debò les veus de les dones, des de tots els àmbits, tant urbans com a rurals.
Les cooperatives tenim la tasca de millorar la nostra capacitat d’empoderar les dones, col·laborant amb la societat civil i recolzant la veu de les nostres activistes en els processos de sensibilització social i de formulació de polítiques.
És destacable el poderós paper que les dones activistes de cooperatives rurals han jugat en la millora de condicions per a elles i les seves famílies en el camp, alhora que han contribuït al progrés del cooperativisme.
No obstant això, no podem oblidar l’existència de moltes dones “invisibles” a les àrees rurals, vinculades a les explotacions agrícoles i ramaderes sense posseir una relació jurídica o administrativa amb les mateixes, i per les quals el seu treball en les explotacions agràries és considerat “ajuda familiar”.
Per això necessitem de les activistes. Quan milions de dones s’uneixen, milions d’històries sorgeixen per fer visibles les situacions que ens allunyen de l’equitat de gènere; milions de rostres mostren al món la seva vulneració, subestimació i estigmatització, i milions poden també actuar per transformar realitats altament preocupants i prevalents, com la violència i l’assetjament sexual.
Com el fet que cada cinc dones i nenes entre 15 i 49 anys hagin sofert violència física o sexual de part d’una parella en l’últim any a tot el món i que 49 països encara no tinguin encara lleis que protegeixin a la població femenina d’aquest tipus de violència; que 37 països eximeixin legalment als violadors si estan casats amb la víctima; que en 18 països els esposos poden impedir legalment que les seves esposes treballin; que 750 milions de nenes i joves s’hagin casat abans de complir els 18 anys d’edat; que almenys 200 milions de dones i nenes de 30 països hagin sofert mutilació genital; que més del 50% de les dones i les nenes en sectors urbans dels països en desenvolupament manquin d’aigua neta, instal·lacions sanitàries o un espai suficient per viure; o que 15 milions de nenes en edat escolar mai tindran l’oportunitat d’aprendre a llegir o escriure a l’escola primària, entre altres realitats que estem en necessitat de transformar (1)
Els Objectius de Desenvolupament Sostenible, ODS, subratllen la ingent necessitat de l’apoderament femení i l’equitat de gènere com a requisit per aconseguir-los. Però els passos cap a aquestes metes són molt tímids en gairebé tots els països. La permanent discriminació de gènere impedeix que les comunitats i especialment les dones, despleguin tot el seu potencial per aconseguir aquestes metes.
Per això cada vegada més milers de dones a tot el món s’estan apropiant dels diferents espais de vida i fins i tot virtuals, denunciant les desigualtats i les violències, sensibilitzant a la resta del món per tal de millorar les seves condicions de vida, així com obrint la discussió a temàtiques no visibilitzades i d’interès comú.
Així que aquest és el moment de recolzar-les. Les nostres activistes ens necessiten. Les cooperatives hem de seguir impulsant el seu empoderament, eliminant les barreres perquè elles alcin les seves veus i brindant-los el respatller col·lectiu d’un moviment que agrupa a més de mil milions persones a tot el món.
Aquest és un moment històric que ens convoca a redefinir estereotips de poder i lideratge per a les dones. Les conseqüències negatives de la desigualtat les pateix tota la humanitat i aconseguir l’equitat efectiva és un imperatiu social i econòmic pel qual han de lluitar no solament les dones, sinó també els homes per igual. La igualtat és sinònim d’avanç i progrés, però és alguna cosa que ha de fer-se incloent a l’altre; la igualtat és anar cap a endavant sense deixar a ningú enrere.
María Eugenia Pérez Zea
PRESIDENTA DEL COMITÈ MUNDIAL D’EQUITAT DE GÈNERE DE L’ALIANÇA COOPERATIVA INTERNACIONAL, Colòmbia, març de 2018
(1) Dades presentades en l’informe d’ONU Dones 2018 sobre igualtat de gènere en l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible.