01 des. EL POEMA DEL MES DE DESEMBRE. COMPTAR LES SÍL·LABES, de Jaume Mesquida
En un llibret editat el 2010 per la Conselleria d’Educació i Cultura, de la col·lecció “Paraula de poeta”, i cercant poemes relacionats amb el tema transversal d’enguany, hi trobem aquest poema de Jaume Mesquida (Palma, 1948), que parla del procés creatiu, tot fent una defensa de la necessitat d’alliberar-se de la mètrica i d’altres convencions que tant limiten l’expressió del poeta.
En el text “Poètica i Contrapoètica”que introdueix el llibret, el propi Mesquida hi fa la següent reflexió:
“Ser poeta per a mi és molt més que crear bellesa: és una actitud davant la vida i, per tant, un intent d’assumir un compromís amb ella. Escriure poesia és per a mi, senzillament, intentar sobreviure amb més dignitat”.
El poema abans esmentat es diu COMPTAR LES SÍL·LABES, i forma part del llibre de Jaume Mesquida Amb els peus en terra, de 2005. Diu així:
COMPTAR LES SÍL·LABES
Comptar les síl·labes o escriure els versos amb rimes
és com posar brides i morral al vent.
O aixecar dics i col·locar comportes als rius
i alterar així el seu curs natural entre les seves ribes.
És com podar un arbre i adreçar-lo perquè creixi
en contra de la direcció dels seus vegetals instints.
O descolorir artificiosament les flors
que per si soles floreixen amb els seus deguts colors.
Així pens i així escric, sabent que res no és perfecte,
sense síl·labes que em subjectin ni rimes que m’encadenin:
o sigui, a la manera torrencial del meu cor i de la meva ànima.
I com si les meves idees es quedassin talment llaurant
la pàgina en blanc; amb cada vers un solc,
i en cada solc, creixent com espigues, els meus sentiments.