01 febr. El poema del mes de febrer. “Dime que sí”, de Rafael Alberti.
Continuant amb temes mariners, Kico López ens envia un poema de Rafael Alberti(1902-1999), del llibre Marinero en tierra (1925), llibre guardonat el mateix any 1925 amb el Premi Nacional de Literatura. En Kico valora molt aquest poema perquè va esdevenir un joc molt especial amb el seu fill; el nostre company ens comenta que el seu fill «el va dir a un esdeveniment familiar carregat de sentiments i, tot plegat, va ser molt emotiu».
Pel que fa al poeta, Alberti, membre de la generació del 27, va començar a utilitzar la seva poesia com a instrument de lluita política; durant la Guerra Civil va participar amb la seva dona, María Teresa León, en les activitats públiques a favor de la República. Però, després de la Guerra va iniciar un llarg exili fins que va tornar l’any 1977. Va ser triat diputat al Congrés per el Partit Comunista, però va renunciar al seu escó amb la intenció de continuar la seva feina d’escriptor. Les seves cendres varen ser espargides a la mar, la mar del Puerto de Santa María, Cádiz, el seu poble natal. Així que la mar, el nostre tema d’enguany, hi va estar molt present a la vida i a la mort del poeta.
Per aquest mes de febrer, aquí teniu aquest poema que ens proposa En Kico, Dime que sí…
DIME QUE SÍ
Dime que sí,
compañera,
marinera,
dime que sí.
Dime que he de ver la mar,
que en la mar he de quererte.
Compañera,
dime que sí.
Dime que he de ver el viento
que en el viento he de quererte.
Marinera,
dime que sí.
Dime que sí,
compañera,
dime,
dime que sí.
RAFAEL ALBERTI.