29 abr. El poema del mes de maig. En record de Montserrat Casas (1955-2013), rectora de la UIB.
Amb una mica de retard, perquè Montserrat Casas va morir el 30 de març i ja estava en marxa la publicació del Poema del Mes d’Abril, volem recordar, des de la nostra secció, la dona que en els darrers anys va ocupar el càrrec de Rectora de la Universitat de les Illes Balears. Era catalana, Doctora en Ciències Físiques i va ser lloada en els diaris de principis del mes d’abril, com a una treballadora incansable al davant del seu equip, i sempre disposada a resoldre els problemes de la nostra universitat.
D’entre els molts poemes que parlen de la mort, i seguint en la nostra línia d’enguany de centrar la nostra selecció en poetes i poetesses de les Illes, n’hem triat un de Margarita Ballester, que, encara que va néixer a Barcelona, té orígens illencs pel que fa a la família paterna i viu o ha viscut a Menorca alguns anys. Va publicar el seu primer llibre, L’infant i la mort, el 1989, gràcies al “Premi Rosa Leveroni”. El poema seleccionat l’hem trobat a un llibret de la Col·lecció Poemes Essencials, Paraula de poeta, editat per la Conselleria d’Educació el 2001, i és aquesta versió la que vos transcrivim a continuació. Ens han cridat l’atenció sobretot els primers versos, on l’arribada de la mort és vista com un fet molest, més que res:
LA DIMENSIÓ VEGETAL DEL TEMPS
La mort s’atura sobre meu;
no m’esparvera, cau més aviat
dins l’àmbit de la nosa.
I s’escola la vida sobrant
de moltes hores, marge avall,
i creix la mort als arbres
que sobreviuen a casa pròpia.
Ressona, en el meu cap, la dimensió
vegetal del temps que no viuré
ni escriuran per nosaltres:
el temps de les tortugues
i els bibliòfils.