27 febr. El poema del mes de març. Dos poemes de Iolanda Bonet.
La Secció vos ofereix dos poemes de l’escriptora eivissenca
(Eivissa, 1955).
Aquesta escriptora es va educar literàriament a la llibreria que tenien a casa seva, a la ciutat d’Eivissa, un negoci familiar que li va permetre disposar dels llibres amb total llibertat. Va publicar el seu primer llibre l’any 1989, quan va guanyar el Premi de la Nit de Sant Joan amb Cançoniues; es tracta d’un recull de cançons curtes, preparat amb els seus alumnes de cinc anys.
Per la seva dedicació a la narrativa infantil, va guanyar alguns premis, i s’inicià com a escriptora per adults amb el relat Ray Bradbury, guió per a un curtmetratge mut. Se la considera l’autora de la primera novel·la-guia existent, 6plau. Les seves obres sovint són representades per grups de teatre i musicals. Escriu, coordina clubs de lectura, col·labora amb ONGs, escriu a la premsa i a revistes pedagògiques, imparteix cursos i tallers, assessora el Servei d’Ensenyament del Català, fa mediació cultural… Ha realitzat els reculls poètics Poètica Pau, Poètiques dones, Poètica Intercultural.
Vos oferim dos poemes de Iolanda Bonet. El primer és “Ardent metall-La finestra de la cel·la”, un dels 100 poemes escollits entre tot el món, publicats en el llibre Dance guns to silence, 100 poems for Ken Saro Wiwa, en homenatge al líder nigerià, activista no-violent que lluità contra la degradació dels ogoni, provocada per l’extracció de petroli per la Shell, i que fou executat pel dictador Sani Abacha el 1995.
El metall
de la meva finestra no és fred,
sinó ardent.
Bullen les mans
quan el toquen al sol enfeblits
tots els dits.
Des d’avall,
tots nosaltres l’hem observat
dia i nit
pel delit
que comet. Ens separa de l’amor
més pur,
contra el sexe,
dolgut i volgut, i als meus fills
omple els ossos
de negre lluent,
fluid mortal que reclama ma mort
mentre bull
sota el sol
de la meva finestra el metall.
El segon poema és un Acròstic interessant sobre Ken Saro Wiwa:
