01 nov. El poema del mes de novembre. Vinyes Verdes, de Josep Maria de Sagarra.

De l’havanera que ens ha acompanyat el mes d’octubre canviam a un poema molt relacionat amb la música també, perquè Lluís Llach va ser qui ens va donar a conèixer a molts el poema Vinyes verdes vora el mar de Josep Maria de Sagarra (1894-1961), en el seu disc de 1977 “Campanades a mort”. I és la nostra companya Jero Deyà qui ens envia aquest poema, que per a ella representa els seus primers anys d’universitat a Barcelona, quan els cantautors en llengua catalana eren escoltats arreu del territori. El poema també li evoca la nostàlgia dels paisatges mediterranis perduts: diuen que Vinyes verdes…el va escriure En Sagarra inspirat pels paisatges de la Costa Brava catalana, segurament avui també perduts o modificats.

La mar novament a la nostra secció. Aquest poema forma part del llibre Cançons de rem i de vela publicat el 1923. En Sagarra, a més a més d’escriptor, es va dedicar al periodisme i a la traducció. La biblioteca familiar datava de quatre segles d’antiguitat, doncs la seva família pertanyia a la petita aristocràcia barcelonina. Així va ser un lector precoç de Shakespeare, Plutarc, Homer o Dant, i posseia una sòlida formació cultural. Era un habitual de les tertúlies literàries dels restaurants, terrasses i cafès de la ciutat, i també en els anys que va viure a Madrid. Va ser corresponsal del diari El Sol a Berlín des d’on va aprofitar per viatjar i conèixer altres països europeus. Fins a l’inici de la Guerra Civil de 1936 la seva obra recullia les aspiracions nacionals de la societat catalana i per aquest motiu va esdevenir un mite popular. Exiliat a París, va tornar el 1940 a Catalunya. 

Vinyes verdes vora el mar

 
Vinyes verdes vora el mar,
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes i encar
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar.
Vinyes verdes del coster,
sou més fines que la userda.
Verd vora el blau mariner,
vinyes amb la fruita verda,
vinyes verdes del coster.
Vinyes verdes, dolç repòs,
vora la vela que passa;
cap al mar vincleu el cos
sense decantar-vos massa,
vinyes verdes, dolç repòs.
 
Vinyes verdes, soledat
del verd en l’hora calenta.
Raïm i cep retallat
damunt la terra lluenta;
vinyes verdes, soledat.
Vinyes que dieu adéu
al llagut i a la gavina,
i al fi serrellet de neu
que ara neix i que ara fina…
Vinyes que dieu adéu!
Vinyes verdes del meu cor…
Dins del cep s’adorm la tarda,
raïm negre, pàmpol d’or,
aigua, penyal i basarda.
Vinyes verdes del meu cor…
Vinyes verdes vora el mar,
verdes a punta de dia,
verd suau cap al tard…
Feu-nos sempre companyia,
vinyes verdes vora el mar!
 
Josep Maria de Sagarra.