09 abr. “MENTIDA” de Care SANTOS, a la Tertúlia del Club de Lectura: UNA NOVEL·LA EMOCIONANT.
Dijous, 7 d’abril, el Club de Lectura ha celebrat la seva segona tertúlia literària del curs. En aquesta ocasió, el llibre comentat, Mentida, de Care SANTOS (Mataró, 1970), ha estat acollit i molt ben valorat per tots els membres del Club. L’autora és molt coneguda en l’àmbit de la literatura infantil i juvenil; fa uns anys li atorgaren el Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes (2014).
A la darrera pàgina del llibre, en una NOTA ALS LECTORS, l’escriptora fa aquesta reflexió:
“Tot sovint les novel·es són una resposta. (…). Sovint em pregunten què vull inculcar quan escric novel·les per a joves. Inculcar es un verb horrorós, equivocat. Jo no pretenc inculcar res, mai, a ningú.Tampoc vull que ningú vingui a inculcar-me res. Jo el que vull de debò és contagiar, convidar, seduir, mostrar. Tot plegat, amb l’únic que tinc: les històries, les paraules. Emocionar, vet aquí un verb que m’interessa més que cap altre.(…). Tot i que si a més aconsegueixo ni que siguin cinc minuts de reflexió, la felicitat ja és total”.
A la n
ostra tertúlia, el verb “emocionar” i els seus sinònims, han estat les paraules més utilitzades en el moment de valorar Mentida, publicada el 2015. Així és que podem dir que l’objectiu fonamental de Care Santos s’ha aconseguit. I és que la relació entre els dos protagonistes, l’Èric i la Xènia, és una història que emociona. L’eix vertebrador de tota la història és un clàssic de la literatura de la segona meitat del segle XX: El vigilant en el camp de sègol, de J.D. Salinger. Així cada una de les tres parts de la novel·la de Santos porten com a títol “Salinger”, “Holden” i “Els ànecs a l’hivern”. Per culpa d’aquest llibre, o gràcies a ell, Xènia i Èric entren en contacte, i a partir d’aquest moment tot és una gran mentida i també tot acaba en una gran veritat. Però no desvetllarem aquí res més. Només hi afegirem, a la nostra ressenya, les opinions dels nostres lectors, sense entrar en detalls argumentals, que foren molt comentats a la tertúlia, però que no volem avançar aquí:
Alicia: en destaca el fet que la relació de la Xènia i l’Éric comença a les xarxes socials, i s’ha identificat amb aquesta manera de conèixer gent. A més aquest fet l’ha fet reflexionar sobre la veritat i la mentida d’aquests tipus de relacions.
Mireia: l’ha sorprès que la novel·la faci que el lector vagi entrant en el cas de la protagonista i arribi a entendre que es pugui arribar a estimar tant algú conegut per internet.
Maria Linde: no l’acaba de convèncer la rapidesa amb la qual es desenvolupa la història entre els dos protagonistes, troba que no és versemblant que una relació avanci tan ràpid. I aquest tema va obrir un debat a la tertúlia, per la divergència d’opinions que va provocar.
Maria Gándara: el que més valora de la novel·la és la confiança mútua, tan gran, que es produeix entre Xènia i Èric.
Rosa: troba que la història és entretinguda, però no la veu sòlida. La reacció de la Xènia al principi la troba exageradament confiada i no acaba de veure clar el personatge de la Xènia, no la convenç. D’altra banda, però, considera el personatge de l’Èric més profund.
Marina: coincideix amb na Rosa pel que fa a la reacció de la Xènia, i no hagués actuat com ella, des del moment en què es descobreix la mentida que dóna títol a la novel·la.
Marta: en destaca el fet que el protagonista, nascut i criat a un barri marginal d’una gran ciutat, sigui tan complet pel que fa als seus valors. I això creu que és molt important per a fer reflexionar la gent que té prejudicis al respecte. Na Rosa afegeix la importància que té la lleialtat i la unió que se dóna, justament, en els grups de barriada.
Mercè: se sent molt identificada amb els personatges, perquè ella utilitza molt les xarxes per fer amics i actuaria com la Xènia, voldria saber més a partir de la mentida de l’Èric. I creu que s’ha de donar un vot de confiança a la gent que contacta per internet. Valora molt positivament la descripció dels ambients i espais de l’acció, on ella, com a lectora, si ha sentit com si ho vivís en directe. I també comenta la seva implicació com a lectora en els sentiments dels personatges.
Guiem: comparteix l’actitud i personalitat de la protagonista també, i valora sobretot el gran acte de generositat de l’Èric, quan pacta la gran mentida que fonamenta la novel·la, en el qual hi veu una manera d’agrair el Ben que l’hagi criat i ajudat durant la seva infància.
Carla: vol insistir en l’estil narratiu de Care Santos, molt bò, i capaç de provocar una emoció intensa en ella, com a lectora. I considera original, perquè és poc habitual, que el protagonista de la novel·la sigui qui és, i representi tot un col·lectiu de joves que no solen protagonitzar les novel·les que ella ha llegit fins ara.
La tertúlia acaba amb un debat respecte de determinades actituds i de les solució final que l’autora aporta a la història, i no hi ha un acord clar: una part dels membres del Club defensa que la revelació de la Veritat de l’Èric, i la seva liberació, podria haver-se produït abans, i l’altre part defensa que aquesta passa la dóna el personatge quan realment veu que hi ha un motiu per donar-la, i aquest motiu és la Xènia.
Volem agrair, per acabar, la cortesia de la responsable de la Biblioteca i de la resta de l’escola, per permetre que la nostra tertúlia es pogués realitzar en les condicions que requereix aquest tipus d’activitat.
Club de Lectura: Alicia, Mireia, Maria Linde, María Gándara, Mercè, Rosa, Marina, Guiem, Carla, Marta i Josefina.
Departament de Llengua.