28 abr. Petita mort a sa Cabana
En Bernat ha tancat la carnisseria del carrer Cabana. Han estat molts anys de veure-la sempre allà, i de veure en Bernat. En Miquel Àngel Lladó, pare d’Es Liceu i escriptor, li ha dedicat aquest poema, que també fem nostre, perquè realment a la vida t’adones de les coses amb les seves petites morts. Que hi hagi sort Bernat!
Petita mort a sa Cabana
Trobaré a faltar el teu posat plàcid,
el davantal posat, el somriure hissat a mitja asta,
la cigarreta a la boca al llindar del portal,
aliè al trull i les corredisses del carrer.
Mai no em va passar
per alt el teu saber estar rere el tasser,
l’elegància amb què tallaves la carn,
l’esguard intel·ligent i amable
que em regalaves cada cop
que entrava al teu establiment.
No saps com em dol que hagis tancat.
Un glaçó m’ha recorregut l’espinada
en veure la barrera closa,
la impenetrable opacitat del portal,
el tendal recollit amb el teu nom,
talment un frontispici encara urbà i cordial.
T’estimava ferm, més enllà, creu-me,
de la meva inestable fidelitat com a client.
Potser aquest plany d’ara
no és sinó la vianda mai comprada,
les converses que ja no tendrem,
la càlida encaixada de les nostres mans
en el moment en què ens trobàvem.
No vull parlar d’una defunció, tanmateix.
Sé que m’acompanyaran per sempre més
els teus ganivets, la teva pulcritud sense parell,
la teva proverbial bonhomia,
la teva figura retallada al carrer Cabana,
avui una mica més orfe
després de tan gran carnisseria.
(21-4-2012)