02 març Poema del mes de març
RHODAD MASHAVAVE
Zimbàbue, 1979.
Rhodah Mashavave és una periodista, majoritàriament en llengua anglesa, guanyadora del premi per a joves periodistes de Zimbàbue, que li fou atorgat quan portava uns quants anys treballant al The Daily News i que compta amb més de quinze anys d’experiència en mitjans de comunicació de grups diferents (The Financial Gazette, The Daily News, The Standard, etc.). Ha estat Portaveu de Premsa i Relacions Públiques del Movement for Democratic Change (MDC), principal partit de l’oposició al seu país, i ha destacat la seva tasca a la WIPSU (Unitat de Suport a les Dones que es dediquen a la Política).
El seu suport no violent a aquests moviments li comportà la persecució per part del règim de Robert Mugabe i l’empresonament el 2002 i, també, el 2003. És una apassionada de la política, la democràcia, els drets humans, els drets de la dona, les qüestions africanes i ho ha continuat essent malgrat haver hagut de fugir el 2005 de Zimbàbue, a causa de la vulneració continuada de la llibertat d’expressió i de la repressió a què s’ha vist sotmesa.
A l’exili, ha continuat els seus estudis i la seva carrera professional. Compromesa en la recerca sobre dones immigrants i sobre la situació de les periodistes a Zimbàbue, els temes que li interessen per damunt de tot són els que tenen a veure amb aspectes socials, quasi sempre referits a les dones.
Rhodah Mashavave ha viscut a la ciutat alemanya de Darmstadt (2005-2007) i a la ciutat italiana de Grosseto (2007-2009), en el marc del programa de la xarxa de ciutats refugi ICORN. Des del mes d’octubre de 2009 (i fins l’any 2012), va viure i escriure a Palma, on continuava la seva tasca periodística en mitjans digitals del seu país d’origen i en premsa local de Mallorca. Va ser la primera escriptora que Palma va acollir dins el Programa Escriptor Acollit del PEN Català, programa que s’inscriu en la xarxa Internacional de Ciutats Refugi (ICORN) i rep el suport de l’Ajuntament de Palma a través de les Àrees de Benestar Social i de Cultura.
Hem triat el poema Ndangariro, perquè en ell hi veim el sentiment dels immigrants que persisteixen en la seva lluita gràcies a la força nostàlgica del record de la seva terra. Aquest poema està escrit en xona, l’idioma nadiu del poble africà dels xones. És una de les llengües nigerocongoleses de la branca de les llengües bantus del sud. És la llengua primera d’11 milions de persones distribuïdes entre Zimbàbue i Moçambic, països on el xona és ensenyat a les escoles i hi té un caràcter cooficial.
NDANGARIRO
Ndangariro yako yakadzama mupfugwa dzangu yakafanana nejira jena rakasviba rinoramba kuchena kwese kwandinoenda uye nepandinenge ndiri ndangariro yako inodzoka chete
unondikudza nerudo rwako rukuru
ndirikure kure nekwauri asi unoita sekunge uripedyo
nekuti unogara urimundangariro yangu
handimbofe ndakakukanganwa nangwe zvoita sei
ndangariro yako inoramba kupera sedova remangwanani
ndinokurota nangwe ndave nemakore ndisina kukuona
ndinechisuwo chikuru chewako rudo rwako, chemuwiri wako unobvira nerudo ndasuwa nziyo dzawaimba ndakurara
ndangariro yako inoita kuti ndikusuwe nekukuda zvikuru
ndangariro yenyika yangu yechizvarwa haimbofe yakapera
ndinorangarira kunhuwirira nekuseka kwataita zvose izvi zvinondipa simba
nangwe ndiri munyika irikure kudai ndinonyemwerera nekusekerera kana ndakufunga nezvako iwe unondisimba rekurarama.
RECORDS
Porto el teu record gravat a la memòria
com una taca persistent que no vol marxar
Allà on vaig el teu record dolç ressorgeix als meus pensaments
M’alimentes amb el teu amor
Sóc tan lluny de tu però, al mateix temps, tan a prop Perquè el teu record es nega a morir
Somio amb tu, malgrat que fa anys que no et veig
Anhelo la teva calidesa, el teu cos i les cançons de bressol
El teu record s’aviva cada cop més
Records de la meva terra es neguen a desaparèixer
Records d’olors i riures em donen forces
Fins i tot, en aquesta terra estrangera continuo somrient, quan et recordo.