25 maig TERTÚLIA DEL CLUB DE LECTURA
Divendres dia 22 de maig, el Club de Lectura de 4t de Secundària va celebrar una tertúlia per comentar la novel·la El quadern de Noah de Nicholas Spark , publicada el 1996. La primera edició en català va ser el 1997 i l’edició que hem utilitzat ha estat la de butxaca d’Edicions 62, de 2008.
Aquesta novel·la va ser triada per les pròpies alumnes del Club, que enguany són Susana Fernández, Andrea Gómez, Lorena Mir i Andrea Moratalla. La selecció d’aquest llibre partia de la visió de la pel·lícula d’algunes de les lectores, que volien trobar, potser, a la novel·la, el que les imatges no havien oferit, o alguna aportació detallada de situacions i personatges de part de l’autor.
La història en línies generals és la de dues persones que s’estimen fins el final de les seves vides. És la història dels primers moments de l’enamorament, de la separació circumstancial de Noah i Allie, que així és com es diuen els dos protagonistes, del retrobament 
i dels moments finals de les seves vides i del seu amor. A partir de la retrospecció, el protagonista i narrador del “quadern” ens trasllada als anys 30 i 40 del segle passat, a distints moments de la seva relació amb Allie, des del seu present, quan ja a la vellesa conviu amb Allie a una Residència d’ancians. Ella pateix Alzheimer i l’objectiu de Noah és que torni a recordar el seu amor; per això, la lectura del quadern que dóna títol a la novel·la.
La valoració general va ser bastant crítica amb la novel·la. Els adjectius i opinions repetits per les tertulianes es poden resumir en els següents: senzillesa i facilitat de recursos narratius, argument molt bàsic, excessivament sentimental, superficial. Inclús, considerant que es vol que Noah i Allie siguin personatges amb inquietuds culturals destacades, ell estima la poesia i ella és una pintora reconeguda al llarg de la seva vida, no s’aconsegueix treure’n tot el profit que aquests trets podrien haver aportat a la història. Les personalitats dels protagonistes, no diguem ja dels personatges secundaris, són superficials.
Finalment, es va valorar la versió cinematogràfica de la novel·la com a més recomanable, més entretinguda, sense tanta reflexió repetitiva sobre els sentiments.
La tertúlia es va donar per finalitzada quan ja no es podia comentar res més d’interessant respecte de la novel·la, i un poc amb la sensació de què ens havíem equivocat amb aquesta lectura; i,per intentar no tancar el curs amb aquesta sensació, vàrem quedar per fer una lectura poètica dins el mes de juny, de la qual vos n’informarem, si finalment hi ha temps de fer-la, que ara a 4t hi ha molta feina.
Club de Lectura.
Departament de Llengua.