15 març UN POETA A LES AULES
El dijous, dia 10 de març, els alumnes de 4t d’ESO hem tengut l’oportunitat de conèixer de primera mà la poesia de Pep Joan Noguerol, un exalumne de Es Liceu i coautor (amb tres amics més) del poemari titulat Tetràgon d’exilis.
Aprofitant el tema transversal del procés creatiu, en Pep Joan ens ha explicat què és per ell la poesia i el procés creatiu. Ens ha contat que el fet d’escriure és una necessitat que té per trobar resposta als grans interrogants que de vegades se planteja l’ésser humà, a l’ansietat de no saber i també a l’avorriment que ens envolta. I ens ha dit que va ser precisament dins les aules de Es Liceu quan feia 4t d’ESO que va començar a escriure. Va ser en el moment de la plena adolescència, quan se va plantejar qui era i què volia.
També ens ha parlat de la importància de dues lectures que el van marcar en aquella època: Demian, de Hermann Hesse i La conjura de los necios, de John Kennedy Toole. I de la necessitat de llegir molt per després escriure, ja que com més s’aprèn és llegint altres escriptors. També ens ha parlat de l’estimulació que li van oferir alguns professors i de la necessitat del codi de la llengua, «les normes ortogràfiques se poden qüestionar, però mai no s’han d’ignorar», ha dit. I ha posat l’exemple de què te serveixin una truita de patata dins un tassó i mal presentada. Encara que la truita sigui molt bona, no se pot presentar dins un tassó de vi, perquè fa que molta gent ja no li faci mengera. Idò el mateix passa amb les normes ortogràfiques. Que són necessàries per fer més presentable el text.
I de la publicació del llibre, ens ha contat que va sorgir de manera espontània. Que quatre amics que escriuen van decidir tirar endavant aquest projecte. I que el fet de publicar suposa l’alliberació del text, perquè és la manera que un té de desprendre’s del que escriu, de cloure el procés.
Per acabar ens ha llegit algunes poemes del llibre i després ens ha animat a escriure un cadàver exquisit, un joc inventat pels surrealistes consistent en la creació col·lectiva d’un poema. En grup de cinc, cadascú havia d’escriure un vers sense saber el que havia escrit el seu company.
Ha estat una xerrada molt enriquidora.
Departament de Llengua.
